Els nous responsables del Santuari tenim la ferma voluntat de continuar el camí que va marcar el nostre fundador i estimat Mossen Dalmau, i ès per això que volem repetir la benvinguda que en el seu dia donava Mossèn Dalmau a través d’aquest mitjà, perque volem ser fidels als orígens.

Mossèn Dalmau deia:

“Com a president del Patronat vull donar-vos la benvinguda en aquest espai ecològic.

Des de l’any 1986 que vàrem inaugurar aquest Santuari han estat milers de persones de totes les edats que han gaudit d’aquest Santuari , vinguts de molts pobles i ciutats del nostre país per contemplar els paisatges que omplen els ulls curiosos de tots els presents I poden respirar aires purs des de la talaia del Santuari de la Mare de Déu de l’ecologia.

I tot això a sobre d’un turó que sembla sorgir del fons de la Vall de Gallifa, com una nau que navega per l’ample mar de les carenes de boscos del voltant, amb la quilla aixecada de 25 metres de penya-segats desafiant el futur. Les vistes són allò primer en que s’encanten els visitants. Són una meravella.”

Sigueu benvinguts!

Toni Navarro – President del Patronat del Santuari

REPRESA D’ACTIVITATS DEL PATRONAT DEL SANTUARI

El passat dia 23 d’octubre vàrem celebrar una missa en commemoració del 95è aniversari del naixement del nostre fundador i estimat Mossèn Dalmau a l’església de Gallifa, de la qual va ser rector des de 1956.

Va ser un acte festiu i alegre on ens vàrem poder retrobar amb tot d’amics del Santuari.

 

ACTES PROGRAMATS PER AL 2021

Durant la primavera, el Santuari romandrà obert al públic perquè pugueu venir a visitar-nos i gaudir de l’espai natural que l’envolta. 
Esperem que aviat puguem reprendre les activitats habituals dels Santuari com l’Atri dels Gentils, l’Aplec anual, la Nit dels Estels, etc.

 

ACTES PROGRAMATS PER AL 2020

Missa en honorança a Mossèn Dalmau

Dissabte 17 d’octubre a les 12h

El passat dissabte 17 d’octubre es va celebrar una missa al Santuari de l’Ecologia de Gallifa per a recordar el segon any de la mort de Mossèn Dalmau, coincidint amb la data del seu naixement (20 d’octubre de 1926, a Sant Llorenç Savall). La missa va ser oficiada per Mn. Martí Kabamba, ajudat pel Manel Martin. En la seva homilia es va referir a Mn. Dalmau com un do de Déu per a tots els qui el van conèixer i va demanar que es mantinguin el seu esperit, el seu pensament i les seves iniciatives.

El grup musical MAUS de Gallifa va amenitzar l’acte amb diferents versions de cançons com “La vall del riu vermell”, “Cal que neixin flors a cada instant” o “Boig per tu”.

Toni Navarro, membre del Patronat, va ser l’encarregat de recordar-nos i honorar la persona de mossèn Dalmau, fent una llambregada de la seva vida, explicant algunes anècdotes i la influència que va exercir en la seva vida la coneixença amb el mossèn.

Com a cloenda de l’acte, es va llegir un fragment de l’obra teatral “Teilhard de Chardin: l’apassionat combat d’un evolucionista total” de Josep M. Puigjaner, recordant que Mn. Dalmau s’havia declarat un apassionat i gran admirador de l’obra del teòleg jesuïta. L’obra va ser interpretada per Carme Aymeric, Toni Verdaguer, Dolors Roca i Toni Navarro. El punt final de l’esdeveniment el va posar la cantada, de part de tots/tes els assistents, de la cançó “L’Estaca” de Lluís Llach.

Si bé l’acte va ser reduït a causa de les condicions sanitàries imposades per la Covid-19, es va fer ben palès, entre tots els assistents, un ambient d’entranyable amistat per a recordar la gran persona que fou el Mossèn. El Patronat vol fer perdurar els seus valors cívics, catalans, humanistes i espirituals així com el seu llegat d’activisme ferm en defensa de l’ecologia i de la llibertat de Catalunya.

Dissabte, 5 de setembre a la 6 de la tarda. AJORNAT!

Seguint les indicacions de les autoritats sanitàries de Catalunya, la comissió organitzadora de l’acte d’homenatge a Mossèn Dalmau i de l’Atri dels gentils, ha decidit ajornar l’acte previst pel pròxim dia 5 de setembre al Santuari Ecològic de Gallifa. Més endavant informarem de la nova data.

El Santuari reobre al públic

El Santuari de l’Ecologia es reobrirà avui al públic, seguint les directrius del bisbat de Vic i les consignes de l’Estat.

Es compliran estrictament les normes que es demanen per aquests llocs de culte.

No es permet grups d’excursionistes ni cap altra visita que no respongui a les activitats del Santuari.

Mare de Déu de l’Ecologia

Sopar cultural sobre el fons d’arxiu de Mossèn Josep Dalmau

Dijous 13 de febrer a les 20h

L’arxiver i historiador Marià Hispano serà el ponent en un sopar cultural, on ens parlarà de l’arxiu històric de Mossèn Dalmau, cedit (en dipòsit) pel Patronat del Santuari de Gallifa a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Ponència:
El fons d’arxiu Mossèn Dalmau: “Documents per a una història del país”

Identificar, llegir i classificar els documents d’un fons d’arxiu personal com és el de Mossèn Dalmau ens permet aproximar-nos a una història personal, però, també, social i política del país. De la seva infància, els estudis cursats i de la seva aproximació a la realitat social que li va tocar viure. Home compromès amb el seu temps, el seu llegat documental ens permet fer una lectura acurada dels anhels d’un poble que va lluitar – i lluita – per la llibertat i els drets nacionals de Catalunya. Home de Fe, obrí un intens diàleg a l’església amb l’objectiu d’aportar-hi humanitat i compromís.

El sopar cultural es farà el dijous 13 de febrer a Sant Feliu de Codines a les 8 del vespre.

Organitzador: Josep Oller
Local: El Cafè de la Plaça
Import: 20 €

Per inscriure cal omplir el següent formulari

ACTES PROGRAMATS PER AL 2019

Anunciem les activitats més destacades per aquest any 2019 al Santuari Ecològic! És el primer any des que Mn. Josep Dalmau ens va deixar, el 5 de setembre de 2018. Però el Patronat vol continuar i mantenir vius els principis fundacionals que va inspirar el mossèn: el cristianisme, l’ecologia i la catalanitat.

Mossèn Josep Dalmau va saber llegir els signes del temps precisament quan aquests eren tèrbols, en un món ple de desigualtats, que reclamaven iniciatives que donessin esperança i activessin l’esperit de concòrdia creant aquest Santuari. Per això l’equip de la Junta Directiva amb els altres membres del Patronat volem fer perviure el seu esperit de servei, el seu exemple i les seves iniciatives. Al mateix temps, obrir-nos a noves formes per posar-nos al dia, com ell hauria fet, i confiant sempre amb la vostra col·laboració.

Junta directiva del Patronat del Santuari Ecològic

Honorança a Mossèn Josep Dalmau

Dissabte 28 de setembre a la tarda/vespre 

Taula dels conferenciants de l’Atri del Gentils (Toni Verdaguer, Jorge Burdman, Larbi Muhamed, Daniel Turon, Griselda Cos, Jaume Flaquer, Jordi Gòmez i Enric Vendrell), celebrat durant la Jornada d’Honorança a Mossèn Dalmau

El passat dia 28 de setembre, la Comissió Executiva del Patronat del Santuari Ecològic de Gallifa va organitzar una Jornada d’Honorança per a commemorar l’any de la mort de Mn. Josep Dalmau.

Com era voluntat de mossèn Dalmau es va inaugurar l’Atri dels Gentils. El Patronat del Santuari vol que aquest espai esdevingui un lloc de trobada, de posada en comú, d’intercanvi i de reflexió per a conèixer i compartir les experiències espirituals de diferents religions, i ajudar a sensibilitzar en la conscienciació de la visió ecològica.

La Jornada s’inicià, després de la presentació per part d’en Toni Navarro, amb una glossa de Mn. Dalmau a càrrec d’en Toni Verdaguer, vicepresident del Patronat, on va fer esment de l’article sobre l’Atri dels Gentils que havia escrit el mateix mossèn.

A continuació es va inaugurar l’Atri dels Gentils amb la taula rodona Ecologia i cultures religioses, moderada pel Sr. Enric Vendrell, exdirector general d’Afers Religiosos, amb la presència del representant jueu Sr. Jorge Burdman, del representant musulmà Sr. LarbiMuhamed, del Sr. Daniel Turón -diàleg interreligiós i emergència climàtica-, de la benedictina Gna. Griselda Cos, del jesuïta pare Jaume Flaquer i del representant budista Sr. Jordi Gómez.

Es van tractar aspectes del diàleg interreligiós, l’ecologia i el canvi climàtic des dels punts de vista de les diferents religions representades a la taula.

Posteriorment es va establir un ric col·loqui per part del públic assistent que va valorar les diverses aportacions dels membres de la taula i en el que es va posar de manifest, malgrat la coincidència dels plantejaments exposats durant la taula rodona, la gran dificultat per arribar a resultats concrets i viables.

Seguidament el grup musical La Torreta, va interpretar cançons i danses del país i estrangeres amb una qualitat excel·lent en els aspectes vocal i instrumental.

Vista de les grades de l’Auditori del Santuari Ecològic

Hi va haver un berenar-sopar de germanor durant el qual el públic assistent i els ponents de la taula rodona van continuar comentant els diversos temes tractats durant l’acte.

Per cloure la Jornada es va procedir al recital poètic-musical a càrrec de la poetessa na Montserrat Altarriba que va iniciar la seva intensa i càlida actuació amb el Romanço del Santuari Ecològic del Castell de Gallifa escrit pel cantant i folklorista Jaume Arnella. La part musical va anar a càrrec del grup La Torreta.

El temps tardorenc va acompanyar al llarg de la tarda i el capvespre ajudant a completar una grata Jornada que romandrà en la memòria del nombrós públic assistent. Entre els assistents cal nombrar el President Jordi Pujol, la seva esposa Marta Ferrusola, l’activista sindical i polític Pep Riera i en Pepe Beúnza entre d’altres. L’esplèndida organització va anar a càrrec de na Rosa Roda i Suport Serveis.

Dissabte 20 de juliol a la nit 

NIT DELS ESTELS: ‘Últims descobriments de l’univers’ per Albert Morral
Coincidit amb el 50è aniversari de l’arribada a la lluna, el 20 de juliol del 1969, conferència a càrrec d’Albert Morral, de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, amb observació amb telescopi del firmament (lluna, planetes, estels, constel·lacions, galàxies).

Dissabte 25 de maig 

Trobada d’Etnobotànica + Xerrada sobre ‘l’art de la pedra seca’ per Ferran Obiols
– Taller d’Etnobotànica centrat en les tres plantes majoritàries de l’entorn: farigola, romaní i espígol.
– Xerrada sobre l’art de la pedra seca, que ha passat a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO i s’ha convertit en un element cabdal del patrimoni etnològic del món de la pagesia de Catalunya.

ACTES PROGRAMATS PER AL 2018

OCTUBRE 2018

Acomiadament a Mossèn Dalmau
(en la ceremònia de l’enterrament de les seves cendres)

El dia que mossèn Dalmau hagués complert 92 anys, dissabte 20 d’octubre, es va celebrar al Santuari de la Mare de Déu de l’Ecologia, la cerimònia de l’enterrament de les seves cendres, dins l’ermita que ell havia creat i que tant havia estimat. Va ser un acte emotiu, trist i al mateix temps alegre. No gaudirem mai més de la seva presència i això ens entristeix, però ens queda el seu record personal (cadascú guarda d’ell el seu i únic) i el del seu missatge de pau, de no-violència i de respecte els uns amb els altres. I com no, sempre endavant, treballant, creant… La seva vida en va ser exemple.

La jornada, a la que van acudir centenars de persones, va començar a mig matí a l‘Auditori del Santuari.   L’acte de presentació va anar a càrrec de dos membres del Patronat, en Toni Verdaguer i en Pepe Beunza, que, a banda de parlar de la seva relació amb Mossèn Dalmau, van presentar els convidats.

Les intervencions van  començar amb Arcadi Oliveres, economista i activista per la justícia social i la pau. En el seu discurs va fer una relació de com havia estat l’època política i social de mossèn Dalmau i com ell havia estat compromès. A continuació,   la Coral Poble, que canta sota la direcció del mestre Jordi Llobet, va interpretar tres cançons i finalment Els Segadors. Un dels temes cantat per la Coral «El Cant del Poble» de Josep M. de Segarra, mossèn volia que fos l’himne de Catalunya. Aquesta formació, que es va iniciar l’11 de setembre de 2009 vol aplegar cantaires de corals dels països catalans que vulguin esdevenir vinculats al nostre procés.

Després de les intervencions a l’Auditori va començar la cerimònia de les cendres a dins l’ermita. El bisbe Joan Godayol, després d’unes paraules sobre la Mare de Déu, va beneir les cendres, i Joana Villemur, membre del Patronat, va ser l’encarregada de posar les cendres dins el lloc que s’havia preparat per al seu descans etern. Al mateix temps sonaven la música de violins i un violoncel  (Montse Cot, violí, Ferran Sedo, violí i Montse Biosca, violoncel) del quartet d’amics de Mn. Dalmau. Amb el silenci dels assistents i l’emoció del moment la música va sonar esplèndida. Es va llegir en nom de tot els membres del Patronat, un escrit de reconeixement i agraïment al Mossèn com a President, i es va expressar el compromís de continuar la seva obra.

Per acabar, Ramon M. Nogués, Sacerdot Escolapi, va posar fi a l’acte amb unes paraules sobre la vida de capellà de mossèn, com a seguidor de Jesucrist. I nosaltres ens vàrem quedar amb les paraules del mateix mossèn que deia que la mort no existia i que la vida continua… com els cucs de seda que es converteixen en papallones i deixen la seva carcassa buida.

Abans de començar el comiat popular, la coral Poble va oferir tres cançons més d’homenatge al Mossèn.

L’acomiadament popular va fer que d’una manera espontània, totes aquelles persones que van voler expressar les seves experiències i vivències amb Mossèn Josep Dalmau, ho van poder fer, durant 5 minuts, des de l’escenari de l’Auditori. El grup musical “Maus” de Gallifa va intervenir per amenitzar amb dues cançons cada dues o tres intervencions.

I com sempre, per acabar l’aplec, un bon arròs. Aquesta vegada amb un dinar grog solidari, com feia temps que el mossèn volia organitzar en el Santuari per recordar als nostres polítics empresonats i exiliats, i els beneficis dels quals aniran a la caixa de solidaritat.

Alguns dels textos que es van llegir:

Mossèn Dalmau i la transcendència

           Les transcendències, enteses com aquelles dimensions de la persona que aspiren a experiències i conductes que van molt més enllà de les pures funcions de supervivència que caracteritzen la nostra programació animal, estan presents en diverses versions i intensitats en la majoria dels humans. El filòsof Wittgenstein va parlar molt encertadament de les tres principals transcendències humanes : l’estètica, l’ètica i la religió.

            Jesús de Natzaret el gran revelador religiós, en cert sentit heretge de la tradició jueva, va destacar molt clarament que la religió pura estava centrada en l’assistència amorosa al proïsme, explicant en la tradició profètica jueva que l’amor a Déu i als altres coincidien, i que qualsevol llei o pràctica religiosa quedava sotmesa a la supremacia de l’amor. Tant la tradició profètica com els Evangelis deixen clar que l’amor, l’acolliment i la protecció especialment dels més dèbils són més importants que  totes les ofrenes i sacrificis fets als temples.

            El desenvolupament històric de les institucions eclesiàstiques no sempre van evidenciar aquest plantejament i per això en el si de l’Església sempre han brillat digníssims opositors al món més administratiu del clergat i l’autoritat eclesiàstica.

            Mossèn Dalmau fou un capellà que cregué molt concretament en Jesús i la concreció del seu missatge, i en nom d’aquesta fe va orientar la seva vida sacerdotal fent un esforç per deixar clar el missatge de Jesús en relació als aspectes concrets de la vida social i política que és el marc on es concreta l’interès amorós per les persones. Mossèn Dalmau fou un capellà activista. No era un intel·lectual aliè a la realitat sinó un crític agut de la realitat que contemplava a la llum de l’Evangeli.

            Ens vam conèixer personalment el 1966. Permeteu-me al·ludir a l’anècdota que és significativa : era en la reunió feta a Lauria 7 per un grup de capellans per  a preparar la manifestació de capellans per protestar per les tortures infligides per la policia franquista a Joaquim Boix, delegat de SDEUB. Era un fet amb transcendència política evident, però  motivada per una exigència ètica i per la necessitat d’evidenciar que, tot i que l’Església espanyola es mantenia en grans sectors vergonyosament col·laboradora amb la dictadura, a Catalunya hi havia un bon sector del clergat que, sense veu pública perquè li era impedida, es mantenia resistent al dictador. Es tractava doncs d’un fet religiós amb connotacions polítiques. Realment el fet va tenir un ressò internacional molt interessant des del punt de vista de la visió que donava l’Església espanyola. Aquest fet recorda  el que va succeir amb Jesús, que va ser assassinat per una conxorxa político-religiosa entre clergues jueus i autoritats romanes.

            La història recorda clergues que varen comprometre activament la seva vida en processos sociopolítics d’alliberament.  A  Amèrica varen defensar la independència de les colònies espanyoles enfront del regne d’Espanya clergues com Hidalgo, Morelos, Varela, Ramírez Orellano i altres. I ben a prop nostre cal recordar a Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, exiliat per Franco per no haver signat la carta de l’episcopat espanyol que qualificava de croada la guerra civil, o el bisbe de Vitoria, Mateo Múgica mantingut per Franco per la mateixa raó que Vidal, en presó domiciliària a Zarauz fins a la seva mort el 1968.  Molts clergues han dignificat la seva condició lluitant coratjosament en el camp sociopolític des d’una pregona exigència de fe, entre ells els únics capellans assassinats a Euskadi durant la guerra, morts per les tropes franquistes.

            Dalmau va concretar la seva acció cristiana amb la seva presència activa en els moviments en favor de la pau, la participació en l’Assemblea de Catalunya, i en els treballs en els processos per l’autodeterminació de Catalunya.

            El lloc on ens trobem recorda ben vivament la seva acció en favor de l’ecologia, aquesta preocupació que condiciona a través de la sostenibilitat, la mateixa supervivència de la humanitat, i que el papa Francesc ha evocat en la Laudato si.

            Mossèn Dalmau ens recorda doncs avui que una fe coratjosa i concreta pot donar qualitat a moltes dimensions transcendents del nostre viure. Les seves cendres al peu de l’altar d’aquest santuari dedicat a la Mare e Déu de l’ecologia concretaran la memòria d’una persona, creient, sacerdot i ciutadà que ens va ensenyar a tots a viure dempeus una fe viva i seguidora fidel de Jesús de Natzaret.

                                                                                    Ramon M. Nogués

 

Paraules de la Presidenta en nom del Patronat del Santuari Ecològic

En nom del Patronat del Santuari Ecològic de Gallifa, volem agrair al nostre fundador, mossèn Josep Dalmau,per haver sabut llegir una vegada més els signes del temps,  precisament quan els temps són tèrbols en  un món ple de desigualtats i de guerres i reclamen iniciatives que donin esperança i activin l’esperit de concòrdia.  L’ecologia és un resultat que cova el cor i la ment de l’home per reaccionar davant de la destrucció del medi natural i el mossèn va tenir clar des de bon principi que dintre de la preservació d’aquest medi no solament calia protegir la natura, les plantes, els animals i els éssers humans, sinó també la identitat del pobles, de les llengües i les cultures.

            Li hem d’agrair la dedicació, l’esperit actiu que ha involucrat tantes voluntats i el fet de trobar sempre aspectes positius en totes les persones així com en els problemes que es presentaven.

            Ens resta fer perviure el seu esperit de servei, el seu exemple  i les seves iniciatives. Una d’elles aquest Patronat.

            Com diu l’evangeli va saber ser llevat del món. La seva figura perviurà sempre en la nostra memòria.

Joana Villemur

Comiat popular

Abans de començar el comiat popular, la coral Poble va oferir tres cançons més d’homenatge al Mossèn.

L’acomiadament popular va fer que d’una manera espontània, totes aquelles persones que van voler expressar les seves experiències i vivències amb Mossèn Josep Dalmau, ho van poder fer, durant 5 minuts, des de l’escenari de l’Auditori. El grup musical “Maus” de Gallifa va intervenir per amenitzar amb dues cançons cada dues o tres intervencions.

Entre les 16 persones que van intervenir hem escollir tres com representació:

Carme Bosch

Quan va arribar el Mossèn, jo tenia sis anys,era de les més petites. Teníem la sort d’estar envoltats de Natura, corríem, saltàvem….per tot arreu, però ens mancava una cosa, la cultura. Ell ens hi va apropar, ens ensenyava a tocar el piano, a jugar a basquet, a fer solfeig……Quan no teníem mestre, ell ens feia classe i ens llegia un llibre: “El gran viatge de Nils Holgersson” (jo el trobava molt gruixut) on un nen viatjava damunt d’un ànec salvatge vivint aventures…..Això em feia voleiar la imaginació i com a mestra em va donar peu  al gust per explicar contes als meus alumnes.

Es va preocupar a que poguéssim estudiar i ens va col·locar a les millors escoles de Barcelona, vivint en cases on cuidàvem els nens, immersos en una gran ciutat que no coneixíem, ni les famílies, ni els companys d’escola. Perquè als anys 50  no teníem ni llum, ni aigua corrent. A casa el pare només tenia una bicicleta.

El que realment ens va transmetre va ser “la cultura de l’esforç”dient: “si no ho aprofiteu, tornareu enrere”es a dir…. a treballar a la fàbrica, al camp o a fer feines…..Aixi va ser com vam despertar de cop.!!!!!                                                                         

Pep Pares

Ens anem fent grans. Ara les noves versions de l’independentisme ja no són les que feien servir les maneres de Mossèn Dalmau, d’escriptura, de llibres, de reunions, de clandestinitat. Ara ja una altra forma d’expressar-se, com es manifesta amb la gent de la CUP, la gent d’ERC… Penso que tot això, com deia Arcadi Oliveres, beu d’aquestes fonts, que van crear aquesta generació de gent que s’està morint, quina pena, amb totes els seus actes i les seves accions. Jo vaig conèixer Mossèn Dalmau,  perquè d’aquí de Sant Feliu de Codines. L’altre dia em recordava la Joana que algú li havia dit: “Ostres, tu erets molt petit i jugaves al parxís i a cartes i de vegades en diners i tot”.

I era un nano d’aquests que hagués fet un ofici, el que sigui…I hagués viscut la vida d’una manera determinada, per discoteques… Al final resulta que per una sèrie de lligams, vaig venir al cau. Tot i que la meva novia d’aquell moment no era del cau, cosa que fes que no assistís a totes les coses, com el jovent d’aquí a Gallifa, allò em va canviar. I Mossèn Dalmau, amb aquella senzillesa, aquell home que podia parlar del que fos però el trobava senzill. Era l’antipedestal, era un home que estava sempre de peus a terra, explicant les coses des d’una tranquil·litat… I em va fer veure l’església d’una altra manera. I ja no era anar a missa, sinó que era anar a fer una cosa maca aquí a Gallifa amb ell que ens explicava coses inusuals, que cantàvem, apreníem cançons, de vegades a casa el Jaume i la Teresa, de vegades a altres llocs.

El cas és que van passar molts anys. Jo vaig deixar de creure per fer les meves lectures, les meves reflexions, el que sigui… I sóc una persona que no crec en Dèu. Però m’ha quedat sempre aquest respecte cap a les persones que creuen i també per a les que no creuen, com jo. I el que ha passat és que durant 30 anys de la meva vida, hem estat separats fins que vaig interpretar el Capità Enciam, que era la primera vegada que una cadena pública emetia un programa de medi ambient a tota Espanya. Sempre TV3 ha sigut precursora de el que s’ha anat fent a altres cadenes. I ho continua fent, si més no amb la pluralitat.

I a partir d’aquí, un dia el Mossèn Dalmau em va dir: “per què no vens a fer el pregó de l’Ecologia aquí a Gallifa…?” I vaig dir que sí, no només per això, també per tornar a veure’l a ell i compartir una estona amb els amics que portàvem molt de temps sense veure’ns. El cas és que això després es va anar repetint. I vam fer uns dinars amb la Joana, que eren aquí o a Barcelona, que eren sabrosíssims, i no pel menjar. El cas és que es una d’aquestes persones que sempre escoltava més que no pas parlava, i a vegades, quan parlava sabia el que deia, no com que a vegades et deixes anar i dius: “però que has fet?”. I després penses, si jo el que volia saber és el que pensa ell, que feia ell, que és el que sentia ell. El cas és que encara podia parlar bé, portava una conversa, evidentment el cap no el va perdre mai, però si les dificultats físiques. I és clar, per a mi, aquells dinarets eren una autèntica meravella.

 Ann Jamieson (Gran Bretanya)

Per aquells que no em coneixeu – sóc anglesa – així que espero que m’entengueu parlant en català.

Desde que en Mossèn Dalmauva morir hem escoltat i llegit molt sobre la seva feina. Vull parlar ara d’unaltre aspecte de la seva vida.

Just fa quaranta anysvaig viatjar a Turquia de vacances i vaigconeixer Mossen Dalmau.

L’oportunitat de coneixe’l a Istambul va canviar-me la vida tant a mi com a la meva família – i també la dels meus fills, que encara no havien nascut.

En els quaranta anys que han passat des de aquell dia, ens vam convertir en grans amics, i amb el temps com una familia. En Josep formava part de la meva família Catalana, i per això em refereixo a ell com a Josep avui.

Jo,  mai havia viatjat a Espanya – no volia anar a països dirigits per dictadors pero quan en Franco va morir en Josep ens va convidar a visitar-lo. Ens va ensenyar Barcelona, Gallifa i la comunitat d’amics de la rectoria. Ens vam enamorar de Catalunya, i per sobre de tot, de Gallifa.

Cada any a partir d’aquella visita, vam passar les vacancesd’estiu a la rectoria. Gràcies a en Josep, els nostres dos fills van créixer amb cultura catalana tant com anglesa i el nostre fill grand va aprendre el catala. Per els meus fills en Josep era un extra avi – l’avi català.

Josep va venir a Londres quan el meu marit em va deixar. També quan em vaig tornar a casar. Ell va venir quan els meusfills eren petits i va jugar amb ells com un pare.

Sempre va ser amable i cariños, mai va jutjar i era divertit. Els meus fills eren de vegades entremaliats pero ells deien ‘el Josep maiens diu que som dolents’.

Quan en Josep va morir ens vam asseure la familia per compartir els nostres records. Aquí n’hi han alguns.

Recordo quan el Morgan tenia sis mesos d’edat en Josep li va donar la seva primera galeta de xocolata.

En els anys setanta, recordo passejar entre roques i branques  que en el temps serien el castell on ens trobem avui. Semblava un somni impossible – però en Josep mai va rendir-se per aconseguir els seus somnis.

Recordem en Josep covert de fang després d’excavar l’estany d’aquí el santuari.

Recordo la seva capacitat de mobilització d’ajudants voluntaris per feines que es tenien que fer. En particular recordo quan li va demanara’l meu marit de tallar la gespa i va acabar tallant tota la gespa del santuari amb una petita màquina.

Quan vaig preguntar als meus fills sobre elsseus records preferits em van dir:

Sortir ambell al Tibidabo, anar als karts i els cotxes de xoca les fires.

A la platge desapareixia constantment sota el mar, i tornava a la superfície amb una bossa plena de musclos.

Recordem en Josep jugant i fent d’àrbitre en els partits de futbol del poble. Li encantava el futbol.

En Josep no li agradaben les verduresi la fruita, però després de cada àpats ortien les galetes amb llet. Quan en Josep obria la capsa de galetes era tot una festa perque elsmeus fills no estaven acostumats a rebren a casa.

Recordem una caça d’ànecs a Monistrol amb una fila de cotxes, armats amb xarxes gegantsde pescar. L’alcalde li havia donatpermís a en Josep per portar-neuns quants anecs de Monistrol el castell. Després d’hores corrents pel riuvam tornar a casa sense capànec, però tothom va passar-s’ho de meravella.

Recordem també en Josep i els nens inflant globus plens d’heli per un aniversari. En Josep havia aconseguit un gran tanc d’heli i ell i els nens van passar-se hores inflant globus pero al final molt d’ells sortien disparats del tanc i desapareixien per sobre la muntanya.

En Josep creia que el christianisme ha de ser compatible amb la joia de viure i amb el sentit de l‘humor i va portar l’alegria de viure i humor a les nostres vides.

We love you Josep and we shall miss you.

I com sempre, per acabar l’aplec, un bon arròs. Aquesta vegada amb un dinar grog solidari, com feia temps que el mossèn volia organitzar en el Santuari per recordar als nostres polítics empresonats i exiliats, i els beneficis dels quals aniran a la caixa de solidaritat.

Tal i com diu el mossèn en el vídeo del Santuari: SIGUEU VALENTS, ESTIMEU, L’AMOR ÉS ENERGIA CREADORA.

JULIOL 2018

Aquest any celebrarem la tercera edició de “LA NIT DE LES ESTRELLES”. Repetirem l’oportunitat d’apropar-nos a l’univers i les seves estrelles el dissabte 21 de juliol a les 9 del vespre.

Durant la vetllada, podrem gaudir de l’observació, amb diferents telescopis, de la Lluna, Venus, Júpiter, Saturn, Mart i algun objecte del cel profund. Ens guiarà durant aquesta observació nocturna el president de l’Associació Astronòmica de Torroja del Priorat, Jaume Oliver.

Us convidem a assitir-hi i gaudir d’una fresca nit d’estiu mentre contemplem les estrelles des de l’atalaia del Santuari, al bell mig de la naturalesa de Gallifa.

MAIG 2018

Comença la temporada d’activitats al Santuari Ecològic! A partir d’aquest mes de maig i com cada any, tornarem a tenir l’oportunitat de reunir-nos i compartir l’entorn del Castell de Gallifa.

Aprofitant que arriba el bon temps, el diumenge 27 de maig l’encetarem amb una xerrada-taller d’Etnobotànica a càrrec de Ferran Obiols, en un entorn històric i natural privilegiat.

L’any passat, entre tots plegats, vam identificar una trentena llarguíssima d’espècies diferents, entre elles diverses orquídies silvestres, amb les quals vam elaborar un dossier etnobotànic. Aquest any volem exposar-vos aquest projecte, així com seguir fent prospecció. Us hi esperem delectosos de celebrar l’adveniment de la primavera!

ACTES PROGRAMATS PER AL 2017

JUNY 2017

El diumenge 18 de juny del 2017 es celebrarà el 31è Aplec del Santuari Ecològic de Gallifa.

MAIG 2017

El diumenge 21 es va fer el taller-xerrada de d’Etnobotànica al Santuari, tal com haviem anunciat. Va ser un matinal esplèndid i molt engrescador. Els participants en el taller eren persones molt apassionades en el món de les plantes i, això acompanyat de l’expert en Etnobotànica Ferran Obiols, va fer que el taller resultés molt interessant. Arran d’aquesta trobada, es va decidir que es faria un estudi sobre les plantes de l’entorn del Santuari i que el publicaríem mensualment a la nostra pàgina web.

ACTES CELEBRATS AL 2016

mossen-30

A partir de les 10:00 hores

S’obre el recinte i dos informadors inviten els assistents a gaudir de la celebració i a estampar la signatura damunt d’una senyera. La rúbrica constitueix un testimoni de presència i reafirmació de la fidelitat al país ial missatge evangèlic, així com el respecte a la natura i les persones, cadascú des de la seva consciència.

A les 11:00. A l’Auditori

El periodista i escriptor Xavier Garcia farà la presentació de l’acte, amb una glossa sobre la projecció que mossèn Dalmau ha tingut en la vida religiosa, política i social de Catalunya i també en els moviments de pau i protesta a Europa.

A continuació lectura de fragments de llibres dels quals és autor mossèn Dalmau. S’acompanyarà de cants dels antics cantaires de Sant Feliu de Codines, Gallifa, etc.

Així mateix es llegiran les adhesions i les paraules de record i sentiment de persones, entitats i institucions que volen tenir representació a l’acte.

Les lectures acabaran amb una expressió d’alegria i esperança del públic assistent, al ritme de la cançó Viatge a Ítaca, de Lluís Llach.

A les 12:00. Al mateix lloc

Petit refrigeri amb coca i mistela.

A les 12:30. Dalt la placeta de l’església

Inauguració de l’escultura que Jaume Rodri i Josep Plandiura han plantat al Santuari de l’Ecologia, perquè creixi en honor i glòria de mossèn Dalmau i del clam internacional que el planeta és la nostra casa i n’hem de tenir cura.

Parlaran: Jaume Rodri (escultor) i un representant del Parlament de Catalunya.

Es cantaran els Goigs de la Mare de Déu del Castell de Gallifa, protectora dels boscos, els rius i l’ecologia tota del Països Catalans. En són autors Jesús Prujà, de la lletra, i mossèn Dalmau, de la música (1985).

I s’acabarà cantant Els Segadors, himne nacional de Catalunya.

Benvinguts doncs al Santuari de l’Ecologia, una de les obres de mossèn Dalmau que ha de perdurar com a patrimoni material i immaterial de la humanitat.

Nit Estrelles 2016

Últims descobriments de l’Univers: 
Estem vivint una època de grans descobriments científics i l’astronomia n’és un clar exponent. En el nostre propi Sistema Solar acabem de visitar Plutó, i encara no sabem quants planetes hi ha perquè potser estem a punt de descobrir-ne un de nou. Fora del Sistema Solar, al voltant d’altres estrelles, ja hem descobert més de 2.000 planetes, uns trenta dels quals s’assemblen molt a la Terra. Si encara anem més enllà, acabem de detectar la unió de dos forats negres que han fet tremolar l’espai… (A. Morral, President Agrupació Astronòmica Sabadell). 

Poster _ 30e Aplec WEB

Visualitza el programa Aplec 2016 PDF