Dins el recinte, s’ha dedicat espais, arbres o monuments a diferents personatges cèlebres que han estat referents pel poble de Catalunya:

Homenatge_Batista i Roca
Monument a Josep Mª Batista i Roca
Homenatge_Pallach
Homenatge a Josep Pallach
Homenatge_ Carles Pi Sunyer
Sonet de Carles Pi Sunyer

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un monument d’estil modern al fundador de l’escoltisme a Catalunya, Josep M. Batista i Roca, en el que es renoven les promeses de compromís a favor de Déu, la Pàtria i el proïsme.

  • Monument amb pedres de sota el pont de la roca de Sant Llorenç que fou construit per Mossèn Dalmau com homenatge a Josep Pallach, socialista català i un dels millors pedagogs de Catalunya, amb el lema : “Una persona no és lliure si el seu poble no n’és”.
  • I un sonet del poeta cristià, Carles Pi i Sunyer, ex-alcalde de Barcelona durant la II República, esculpit en una gran pedra al costat de la plaça de l’ermita, que ajuda a aixecar la mirada cap al transcendent.

Una alzina com homenatge, presidit per l’ex-president del Parlament Heribert Barrera, a Manuel Serra i Moret (Vic, 1884 – Perpinyà, 1963), que fou un polític i escriptor català, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, Conseller de la Generalitat de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l’exili.

Un ginebró, amb una placa metàl·lica, dissenyada pel manyà de Gallifa, Joan Granell, dedicat a Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 – Burgos, 9 d’abril de 1938), advocat i polític català d’ideologia democratacristià, perseguit i assassinat per catòlic i català.

Altres peces escultòriques estan dedicades a Ferran Canyameres, escriptor; i Pere Quart, poeta.

Lluís M. Xirinacs, que oferí la seva vida de camí al Taga pel poble de Catalunya. Se li dedicà un monòlit com homenatge amb el record de les paraules del professor de filosofia, Octavi Piulats.

Una rajola de ceràmica en una alzina com a recordatori del primer casament al Santuari: Marta Claramunt i Agustí de la Roja, celebracions de 25 anys de casats: Blanca Ferrer i Antoni Tomàs, que finançaren l’altar de pedra que hi ha a l’esplanada, i també una rajola en una olivera per recordar primer bateig de la Roser de Sans, amb una placa que diu “Recordar és una manera d’estimar”. Durant aquests anys s’han celebrat altres bateigs i casaments. També festes per persones amants de la natura i de l’ humanisme.