Biografia

Josep Dalmau i Olivé va néixer el 20 d’octubre de 1926 a Sant Llorenç Savall en una família de pagesos menestrals. Fill de Francesc Dalmau i de Coloma Olivé, va fer els primers estudis al seu poble natal i més tard va entrar al Seminari de la Conreria per fer els estudis eclesiàstics, tot i que el seu pare s’hi va oposar d’entrada, ja que al ser fill únic, (el seu germà petit havia mort feia dos anys), preferia que es quedés a la casa familiar cuidant de les vinyes i els camps.

1950. Mn.Dalmau, Casimir Martí, Castarlenas

Va continuar els estudis de Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on, a segon curs, va ser expulsat. Durant la visita Pastoral del bisbe a la Universitat de Salamanca, alguns estudiants del bisbat, entre ells Mn. Josep Dalmau i Mn. Casimir Martí, varen ser escollits pel altres estudiants del seu curs per visitar el bisbe, i van aprofitar per exposar-li les seves queixes del funcionament de la universitat al bisbe. Els estudiants trobaven que hi havia certes desigualtats, com ara que alguns professors amb menys destresa tenien més classes que altres de més bons. En el què havien dit, el rector del seminari va citar a tots aquells que van visitar al bisbe per què l’anessin a visitar al seu despatx. Mn. Dalmau, convençut del seu bon comportament, va creure que no era necessari anar-hi. Al final de curs, després dels exàmens, Mn. Dalmau va anar a acomiadar-se del rector i aquest  va  respondre-li: “Hi ha persones que funcionen de maneres molt diferents, i difícilment poden arribar a trobar una sana convivència que complagui a tots dos”. Mn. Dalmau va ser expulsat  de la Universitat.

Desanimat, Mn. Dalmau va tornar a Sant Llorenç a passar l’estiu decidit a deixar els estudis de teologia. Amb l’ajuda de Mn. Miquel Rosell de Sant Llorenç, un requeter de pro i amic d´un ministre de Franco, va decidir tornar al seminari al curs següent per acabar els seus estudis superiors en Teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas. Es va ordenar sacerdot a Sant Llorenç Savall l’any 1952, pel bisbe Joan Solà frare caputxí, fill de Sant Llorenç Savall.

1956_OrdenacióDalmau _ Jove

Ordenació a Sant Llorenç 1952

Primera època com a capellà

Es va estrenar de capellà com a rector suplent a Sant Pere Molanta i l’Arboçar (Alt Penedès). Després, l’any 1953 va ser vicari a la parròquia de Gràcia de Sabadell on va organitzar, juntament amb altres vicaris, les colònies de vacances, les caramelles amb els infants de totes les escoles del barri de Gràcia de Sabadell per aconseguir més consciència de barri (que van ser tot un èxit), i va iniciar una tasca d’obertura dels joves del grup d’Acció Catòlica.

Com que les caramelles van ser cantades en català, Mn. Dalmau va ser denunciat per un fidel religiós i falangista de la parròquia de Sabadell. Tot i així, la seva tasca va continuar gràcies a l’èxit obtingut, que implicava també als pares, i va organitzar sortides a Montserrat. Cada any, comptava amb més cantants, oients als seus recitals i amb l’ajuda dels pares i mares dels infants.

Poc després va anar a Vilanova i la Geltrú, a la parròquia de Sant Antoni, on va continuar amb els Cursets de Cristiandat engegats pel seu antecessor Ricard Pedrals i Blanxart. Aquí va tenir contacte amb l’oposició antifranquista de la mà de militants del MSC i PSUC. A més, va emprendre un moviment per a noies a partir de conferències catalanistes i progressistes de personatges com Joan Piñol. Durant aquesta època va col·laborar amb la Revista El Ciervo de Barcelona que impulsaven els germans Joan i Llorenç Gomis i Sanahuja. Va entrar en contacte amb el fundador de la GOAC (HOAC), el vilanoví Mn. Guillem Rovirosa i Albet, qui serà un dels seus referents.

1954.Vilanova_Grup de noies

Moviment per Noies a Vilanova i la Geltrú 1956 

Rector de Gallifa

El 1958 va ser, contra tot pronòstic, nomenat rector de Gallifa, un petit poble rural del Vallès Occidental que poc després va passar a la jurisdicció del bisbat de Vic. L’estança a Gallifa, a més de permetre’l disposar de temps per altres activitats fora de la població, va animar la vida del poble i desenvolupar la seva activitat pastoral creant un agrupament escolta mixt, adequant la rectoria com a casa de colònies i terreny d’acampada.

1958. Foto Escoltes

Grup d'Escoltes a Gallifa 1960

Va crear la revista infantil El Carretó que arribà a tenir mil subscriptors i va organitzar cursos de formació obrerista a Gallifa que li van facilitar els contactes amb la gent del Front Obrer de Catalunya.

L’any 1957 també va entrar a l’Escola d’Aprenents de la Maquinista Terrestre i Marítima a Barcelona, per substituir mossèn Misser, donant classes d’ètica i obres socials. Tres anys més tard, va ser expulsat per motius polítics.

Reivindicació política

El 1965 va ser jutjat per primer cop pel Tribunal d’Ordre Públic, per un escrit signat per quatre-centes vint persones enviat a l’Audiència on es denunciava tortures al ciutadà Jordi Pujol i demanaven que s’investigués el seu cas. Aquest judici es va fer a porta tancada, i en senyal de protesta, Mossèn Dalmau amb José Maria González Ruíz, amic i canonge expulsat de la Catedral de Màlaga, que en aquell moment vivia a Barcelona, van acordar resar el rosari dins el Palau de Justícia cridant. La situació va ser molt inestable, fins que tal notícia va arribar a les orelles de Franco, que va ordenar, immediatament, que fossin apallissats els 200 capellans que es van agrupar.

El segon judici va ser al 1966 amb motiu de la Manifestació de capellans del mateix any davant de la “Jefatura Superior de Policia”, després de la qual van ser processats quatre dels promotors: Mn. Ricard Pedrals, Mn. Antoni Totusaus, el caputxí Jordi Llimona i Mn. Josep Dalmau.

1965. Manifestació Capellans

Mn. Ricard Pedrals, Mn. Antoni Totusaus, el caputxí Jordi Llimona i Mn. Josep Dalmau. 1966

El judici es va celebrar l’any 1969 a porta tancada i van ser condemnats a un any de presó i 10.000 pts. de multa, però després les pressions, el Vaticà va obligar al Consell de Ministres a indultar-los abans que el Tribunal Suprem s’hi pronunciés. Mn. Dalmau formava part de la llista de 462 catalans més vigilats per la policia durant el franquisme.

El 1966 va participar breument, fent-se escàpol de la policia, en els moments finals de La Caputxinada. Més endavant va entrar en contacte amb les accions de solidaritat de la Taula Rodona.

 

Impulsor del moviment d’acció no violenta

Al 1969 va formar part activament de la Tancada d’intel·lectuals a Montserrat en protesta pel Procés de Burgos que va propiciar la creació de l’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals Catalans que el 1971, juntament amb la Taula Rodona i la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, van crear l’Assemblea de Catalunya.

Josep Dalmau també va ser un ferm defensor del moviment d’acció no violenta, creat inicialment per cristians com Lluís Maria XirinacsPepe Beunza, Joan Leita, Lluís Fenollosa, Jaume RodriJordi Llimona, molts d’ells lligats al moviment Pax Christi, i que després es va convertir en un moviment molt ampli i pluralista.

1970. Xirinacs i Mossèn Dalmau

Mn. Dalmau amb Lluís Maria Xirinacs. 1969

Al juliol de 1969 junt amb en Lluís Maria Xirinacs va participar en una vaga de fam a Santa Cecília de Montserrat per exigir la derogació del Concordat entre l’Estat espanyol i la Santa Seu. Es volia bastir un moviment popular de caràcter no violent, que va esdevenir la base per desenvolupar la lluita no violenta amb les famoses vagues de fam davant la presó Model de Xirinacs i en l’etapa democràtica en el moviment d’objecció de consciència i la insubmissió.

Comunitats de Base i el Grup de No-Alineats

Al 1968, arran del Concili Vaticà II, ja havia promogut les Comunitats Cristianes de Base. Per coordinar-les va crear el 1970 juntament amb en Jaume Rodri, Vicenç Ligüerre, Joana Villemur, Ricard Lobo i altres la Comissió de Serveis de les Comunitats de Base. La comissió oferia diferents serveis, coordinava unes vuitanta comunitats i unes tres mil persones.

Va formar part de la creació de l’Assemblea de Catalunya el novembre de l’any 1971, com membre del grup de la Comissió de Serveis de les Comunitats de Base. La majoria d’entitats adherides a l’Assemblea de Catalunya eren clandestines, la seva, en canvi, era la única que no ho era. De manera que, per tal de poder continuar formant part de l’Assemblea i no tenir problemes amb el govern, van decidir formar el Grup de No-Alineats a l’Assemblea de Catalunya, que estava constituït per persones d’adscripció cristiana. Ràpidament, però, es va obrir a tothom i va aglutinar tot tipus de persones i grups que estaven d’acord amb la creació de l’Assemblea però que rebutjaven qualsevol adscripció partidista al llarg del territori català.

El Grup de No-Alineats de l’Assemblea de Catalunya va tenir un paper molt important en el desenvolupament de l’organisme unitari i en les seves activitats i campanyes.

 

Paper polític durant la transició

Durant la transició democràtica va ser una figura molt important, ja que va dur a terme diverses campanyes polítiques com la de promoció de la candidatura de Lluís Maria Xirinacs a Premi Nobel de la Pau que tingué força repercussió. També serà en el grup promotor del retorn de Tarradellas com a President de la Generalitat restaurada.

L’any 1977 va tornar a estudiar a la universitat per acabar-se llicenciant en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal de perfeccionar les seves habilitats periodístiques i d’escriptura.

 

Anarquia i Independència

Malgrat no formar part de cap partit polític, Mn. Josep Dalmau sí que es va involucrar en certs partits en situacions concretes. De tota manera, sí que es va afiliar a un sindicat: la CNT, on va intentar fer una aproximació entre el cristianisme i l’anarquisme com havia fet anys abans entre el marxisme i el cristianisme amb encontres i xerrades arreu de l’Estat.

1986_Fundadors Convencio Independencia Nacional

Membres fundadors de la Convenció per la Independència Nacional. 1986

El 1986 es va implicar en el moviment independentista creant, juntament amb altres persones, la Convenció per la Independència Nacional. També va dissenyar, juntament amb altres persones, el Carnet de nacionalitat catalana, la iniciativa de recuperar la brusa catalana, i l’any 1986 la creació del Santuari del castell de Gallifa.

Entronitzacio Mare de Deu

Creació del Santuari Ecològic. Entronització de la Mare de Déu de l'ecologia. 1986

L’any 2009 va ser un dels promotors del manifest de suport a Suma Independència.

Teòleg i l’escriptor

En la faceta d’escriptor, l’obra teològica i cívic-política es va iniciar l’any 1967 amb el llibre que causà gran impacte Distensions cristianomarxistes. Aquest llibre juntament amb l’Agonia de l’autoritarisme catòlic escrit el 1968 i el Contrapunts al “Camí” de l’Opus Dei fet el 1970 van ser segrestats posteriorment a la sortida al mercat pel ministre Manuel Fraga Iribarne. Es dóna la circumstància que els seus llibres de temàtica religiosa mai van passar censura eclesiàstica, va ser el primer capellà d’Europa en no fer-ho, contra el parer, és clar, de la jerarquia eclesiàstica. La seva teologia ha estat conceptuada com “Teologia popular”.

prova Dalmau treballant

Els últims anys Josep Dalmau ha incidit en la temàtica independentista amb els llibres La batalla per l’autodeterminació dins la Unió Europea, publicat el 1995, i Espanyols per força l’any 2002. També ha iniciat la redacció de les seves memòries amb la publicació el 2009 del llibre Un capellà rebel, un sacerdot lliure. Memòries: primera part (1926-1968) i la publicació el 2014 de Segones memòries. Una lluita per sobreviure amb dignitat.

Obres

  • Distensions cristianomarxistes. (1967)
  • Agonia de l’autoritarisme catòlic. (1968)
  • L’Església subterrània. (1969)
  • Contrapunts al “Camí” de l’Opus Dei. (1970)
  • Setge de l’Antievangeli. De Ricard Lobo, Jaume Rodri, Lluís Maria Xirinacs i Josep Dalmau. (1971)
  • La fe a debat. (1972)
  • El malefici dels símbols. (1973)
  • Condemnats a creure. (1977)
  • Crònica d’un combat obrer(1978)
  • Catalunya i l’Església al banquet dels acusats. (1980)
  • Diàleg de les verges negres de Polònia i Catalunya.(1982)
  • La crisi del PSOE vista des del conflicte Pallach-Raventós.(1979)
  • El Rosselló és Catalunya(1989)
  • Catalunya Segrestada. (1993)
  • La batalla per l’autodeterminació dins la Unió Europea.(1995)
  • Espanyols per força.(2002)
  • Cap a on va l’Església catalana? (2006)
  • Un capellà rebel, un sacerdot lliure. Memòries: primera part (1926-1968). (2009)
  • La revolta de cada dia. (2012)
  • Segones memòries. Una lluita per sobreviure amb dignitat.(2014)

Guardons

– Medalla de l’Agricultura Catalana. (1993)

– Creu de Sant Jordi. (1996)

– Premi Jaume I d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. (1996)

– Memorial Joan XXIII per la Pau, de l’Institut Víctor Seix de Polemologia. (2002)

– Premi Església Plural “Per una trajectòria personal”. (2014)

Font: Wikipedia.