El Santuari Ecològic del Castell de Gallifa vol ser el símbol de la conjunció de les dues constants que emergeixen amb més força avui: l’ecologia i el nacionalisme. Aquestes, seran el teixit i la trama de la nova etapa de la humanitat en el seu pelegrinatge cap a l’absolut; l’alliberament dels pobles sotmesos, com Catalunya, i l’atenció per conservar i potenciar la Natura com el bressol i la llar de la gran família humana.

Heus aquí el significat profund –el far– del Santuari Ecològic del Castell de Gallifa.

Entorn Santuari Gran-6162 Entorn Santuari Gran-6113

 

El Moviment ecològic

Per Mossèn Josep Dalmau

Les fidelitats radicals que arrosseguen avui els devots de l’ecologia, deuen ésser, inconscientment, un nou replec i desplegament d’aquell mite pagà de la Virginitat i la fecunditat. És el mite que retorna i es fa present en les noves generacions.

El sentiment i el pensament ecològic prediquen avui que hem de respectar la naturalesa verge per poder sobreviure, perquè l’home forma part d’aquest món. Està lligat a les pedres, a les herbes i als animals. No podem desenganxar-nos o desentendre’ns de la naturalesa. Som naturalesa. Si destruïm o maltractem l’aire, els rius, els arbres o muntanyes, ens maltractem i ens destruïm a nosaltres mateixos. La naturalesa no és un pretext. És un objecte que va llançar Déu a l’existència. I amb ella, l’home. I amb la humanitat, Jesús de Natzaret, una persona que es deia i es feia dir el fill de l’home, i que proclamava als quatre vents, que l’home, tot home, és radicalment, un fill de Déu.

Cal salvar, doncs, la seva verge, la naturalesa verge, perquè a través d’ella tenim garantida la continuïtat de l’espècie i la salvació de la Humanitat.

Cal retrobar el nostre mateix Déu transparent en l’univers i que l’home primitiu va intuir i viure en els seus inicis. N’és una mostra la deessa Àrtemis. N’és també un signe clar aquesta pedra preciosa anomenada Verge Maria, que costa tant de destriar del missatge evangèlic perquè està incrustada en el seu firmament. No podem ser d’aquells ecologistes, profetes de calamitats, que diuen que l’home ja ha mort. L’home encara no existeix. Cal anar vers un esdevenidor pròpiament humà, és a dir, diví. Perquè la realitat global de l’home, la seva integritat, inclou aquesta dimensió transcendent que posa al descobert la vivència religiosa cristiana. Podem fer possible de nou la convergència entre el mite pagà ecològic dels nostres dies amb l’exigència explícita de la dimensió cristina. El vent de la història ens va a favor.

castell_banderes